El futur del teclat QWERTY i de la mecanografia
 |
| Teclat QWERTY |
El futur del teclat QWERTY i de la mecanografia
Sempre havia pensat que passaria prou temps abans de la desaparició dels teclats mecànics. És per això que vaig aconsellar els meus fills perquè aprengueren mecanografia, explicant-los que a mi m'havia segut molt útil en infinitat d'ocasions. De fet, ara mateix estic escrivint aquestes línies amb un d'eixos aparells. En canvi, ells, no sé si per criteri propi o per peresa, em van dir que això no aprofitaria per a res en poc de temps. Així que no vaig tindre més remei que transformar el meu consell en una imposició.
Ara, sense haver-me penedit del tot, ja no ho tinc tan clar. I és que en aquell moment pareixia que les pantalletes dels mòbils i tauletes, amb els seus mètodes d'entrada en forma de xicotets teclats QWERTY no presentaven una alternativa comparable a la d'un teclat tradicional. Al menys en l'àmbit professional. De fet, s'ha de dir que d'ençà, no hem deixat de vore teclats mecànics per tot arreu. Però recentment haig estat provant una tecnologia que, sense fer-me canviar totalment d'opinió, sí m'ha fet dubtar. Es tracta del reconeixement de la parla ("Speech recognition").
Està clar que aquesta ferramenta no és una gran novetat. De fet, ja en el llibre "1984" escrit entre 1947 i 1948, George Orwell imagina un dispositiu anomenat "Speakwrite", que escriu el que els membres del ministeri de la veritat li parlen. Pocs anys després Bell Labs inventaria Audrey, una màquina que era capaç d'entendre unes poques paraules. Però el que és novetat és l'efectivitat dels sistemes actuals. La facilitat amb la qual els algorismes desxifren les paraules, inclús detectant l'idioma de l'usuari, si el troba a la base de dades de l'aplicació, és sorprenent (o terrorífica, segons com es mire).
I ara, per acabar, escriuré aquestes darreres línies mitjançant reconeixement de veu. Perquè sí, aquest programari també entén el valencià, encara que de moment els signes de puntuació s'han d'introduir en anglès.
Ara, sense haver-me penedit del tot, ja no ho tinc tan clar. I és que en aquell moment pareixia que les pantalletes dels mòbils i tauletes, amb els seus mètodes d'entrada en forma de xicotets teclats QWERTY no presentaven una alternativa comparable a la d'un teclat tradicional. Al menys en l'àmbit professional. De fet, s'ha de dir que d'ençà, no hem deixat de vore teclats mecànics per tot arreu. Però recentment haig estat provant una tecnologia que, sense fer-me canviar totalment d'opinió, sí m'ha fet dubtar. Es tracta del reconeixement de la parla ("Speech recognition").
Està clar que aquesta ferramenta no és una gran novetat. De fet, ja en el llibre "1984" escrit entre 1947 i 1948, George Orwell imagina un dispositiu anomenat "Speakwrite", que escriu el que els membres del ministeri de la veritat li parlen. Pocs anys després Bell Labs inventaria Audrey, una màquina que era capaç d'entendre unes poques paraules. Però el que és novetat és l'efectivitat dels sistemes actuals. La facilitat amb la qual els algorismes desxifren les paraules, inclús detectant l'idioma de l'usuari, si el troba a la base de dades de l'aplicació, és sorprenent (o terrorífica, segons com es mire).
I ara, per acabar, escriuré aquestes darreres línies mitjançant reconeixement de veu. Perquè sí, aquest programari també entén el valencià, encara que de moment els signes de puntuació s'han d'introduir en anglès.
Molt interesant!
ResponEliminaSí, però què opines? Serà útil la mecanografia en un futur a curt termini?
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina